diumenge, 18 d’octubre del 2009

Educació Física, com i perquè ha anat evolucionant. 16/10/09

Comencem la classe de teoria amb la pregunta; quan crèiem que comencen les nocions d'educació Física?

Per respondre això fem un petit recorregut en la nostre història.

Ja en la Prehistòria l'educació física tenia un sentit en termes de supervivència. Al ensenyar a caçar (com llançar una llança) , córrer per escapar-se d'algun perill o també amb els rituals que feien que ja eren unes petites danses que implicaven una certa coordinació.

El canvi radical però, apareix a Grècia;els grecs són els primers que introdueixen els elements físics dintre de l'educació.
Apareix la PAIDEIA(els grecs hi creien molt) és la finalitat educativa última de qualsevol grec. És l'equilibri educatiu entre la part física, orgànica i intel·lectual de la persona.
Ells tenien una visió psicosomàtica de la persona,es a dir, veien la persona com un tot.

-En quins moments es manifesta la PAIDEIA?

1.A les Olimpíades (primera al 1776) on només participaven homes.

2.En el corrent jònic, on neix la gimnàstica mèdica.

3.En la democràcia on la persona a part de per ser un bon demòcrata has de ser bona persona, respectuosa i demès , el cos havia d'estar cuidat (era un tot).

A partir de Roma es comença a trencar tot el corrent d'abans.Ells donaven més valor a la fortalesa.

Hi ha una visió hedonista (el plaer per el plaer).
En aquesta època neix l'esport espectacle i la línia del espectacle, també només anar per passar-ho bé, per el simple plaer. Amb això neixen els atletes professionals i la gimnàstica militar (l'atleta armat).
També es comença a fer una divisió entre el cos i l'ànima on Roma aposta per el cos.

En l'Edat mitjana, es trenca aquella visió psicoanalista.

Apareix el cristianisme, l'església .Aquesta divisió de cos i ànima es veu molt accentuada en aquesta època, l'anima era el més important( la part pensant), en canvi el cos, la part física, era gairebé un inconvenient (mortificar el cos per estar més a prop de Déu).
És una època on la societat medieval estan sempre en guerra. Hi ha una divisió entre els qui es dediquen al culte i la resta de la societat medieval que si segueixen donant importància al cos.

L'etapa antiga es tanca i apareix el Renaixement on l'home és el centre de tot. Donen molta importància a la raó i es comença a recuperar aquesta idea de Paideia.
Es recuperen els clàssics i s'adapten a la cultura de la època.

Arribem al S.XIX on els quatre corrents més importants són;

-Arnold; (corrent anglesa). Ho centra tot amb l'esport, diu que es una bona eina per formar el caràcter
dels nens.
Ling; (Corrent Sueca). Apareix la gimnàstica sueca, que està lligada a la gimnàstica medica. Diuen que els moviments que es feien afavorien l'organisme.
-Amoros; (França). Deia que els valors d'una persona tenen una part psicològica i una altre física i que a traves del exercici físic és pot contribuir en aquests valors.
-J.Man (Alemanya). Dona molta importància a la gimnàstica militar(desfiles...)


S.XX/XXI s'acaba convertint en quatre grans moviments:

-Higiènic/esportiu; que recull la vesant de Arnold, Ling i J.Man. (Home és una màquina).
-Psicomotriu; que s'inicia als anys 60 i segueix el corrent de Amoros.
-Expressiu/comunicatiu; corrent en el qual el cos va lligat amb la capacitat comunicativa( dansa, ombres xineses...)

Ara, tenim una visió més global. La paraula educació física parla de la suma de tot això on l'educació és el més important i utilitzem tots els aspectes per educar el nen. Educar a bones persones i no educar al nen col·lapsant-lo de coneixements i més coneixements, no contra més saps, millor persona ets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada